Qui era ell
Josep Colomina i Picó va néixer a Sabadell el 27 de juliol de 1929, en una ciutat que, pocs anys després, quedaria profundament marcada per la Guerra Civil. Quan el conflicte va esclatar, ell tenia només set anys: massa petit per entendre els motius, però prou gran per viure les privacions, els silencis i les pors que la guerra imposava a totes les famílies. Aquell període difícil va contribuir a forjar el seu caràcter: serè, treballador, discret i d’una sensibilitat que sovint expressava a través del dibuix.
Va créixer en una casa plena de vida, al número 44 del carrer Sant Baldomer, al barri d’Hostafrancs, on convivien els seus avis Joaquim i Pepeta, els seus pares Josep Colomina Seguí i Joaquima Picó, i la seva germana Antònia. Aquell entorn familiar, humil i arrelat, va ser el seu primer univers i el lloc on va aprendre el valor de l’esforç i de l’ofici.
Amb els anys, molts el coneixien com “en Josep de la Piga”, un sobrenom afectuós que l’acompanyà tota la vida.
Ofici i trajectòria professional
Des de ben jove, en Josep va estar vinculat a les arts gràfiques. Va iniciar la seva carrera com a impressor a Comercial Tipogràfica (Manau–Ribas), i més endavant a Fàbregas i Martí. La seva dedicació i precisió el van portar a fer un pas decisiu: fundar, juntament amb Pere Farrús, l’empresa Gràfiques Farrús, on va treballar-hi fins a la jubilació.
Professionalment, es va moure sempre en un entorn vinculat a l’art i a la imatge. Va col·laborar amb figures com Narcís Giró i Manuel Rallo, i va destacar especialment per la seva habilitat en la confecció dels famosos boixos de Ricard Marlet, una feina d’una exigència tècnica extraordinària.
El dibuix:
la seva manera de mirar el món
Tot i que la seva professió girava al voltant de les arts gràfiques, el dibuix era per a ell una necessitat vital, una forma d’expressar-se i de donar vida a allò que observava. Al llarg de la seva vida va crear innombrables dibuixos, alguns d’ells destinats a publicacions i projectes culturals.
Va il·lustrar:
- Els meus contes, de Rosa Granolleras
- Pedagogia familiar, de Calasanz Balaguer
- Poemes, de Rosa M. Mestres
A més d’una llarga llista d’obres i il·lustracions que formen part del seu llegat artístic.
El seu estil era net, honest i profundament personal. No dibuixava per reconeixement; dibuixava perquè ho sentia, perquè era part de qui era.
Compromís associatiu
En Josep va estar sempre molt vinculat a les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, on va participar activament en diversos càrrecs directius, inclosa la Secretaria de l’Entitat. La seva implicació reflectia el seu compromís amb el sector i amb la comunitat professional i artística que tant estimava.
Vida familiar
Es va casar amb Carme Vives i Aroca (1933–1999), amb qui va compartir una vida plena de dedicació i complicitat. Junts van tenir un fill, Josep, casat amb Joana Faixes i Gibert, i pare de Carles i Marta.
La família va ser sempre el seu centre i el seu refugi. Entre el soroll de les màquines d’imprimir i el silenci del paper en blanc, en Josep va construir una vida on l’ofici i l’art caminaven de la mà.